La comunidad educativa de Altea ha iniciado durante este curso un proyecto de escuela inclusiva cuyo objetivo es conseguir que la escuela sea una comunidad de apoyo que fomente el éxito escolar.
Este taller nos permitirá conocer el concepto de "escuela inclusiva" y los pasos que se han dado en Altea durante este curso, así como las perspectivas de futuro.
Está organizado por el CEFIRE y está abierto a la asistencia de los padres y a los profesionales relacionados con el ámbito escolar: personal de servicios sociales, de sanidad o técnicos de administraciones locales.
La Illeta ha participado contando su experiencia de educación inclusiva estos últimos cursos en el IES Altaia.
Les polítiques educatives dels últims governs en la nostra terra pretenen deixar aquesta educació pública com a subsidiària, i actualment i amb l'excusa de la crisi volen començar a soterrar-la: amb ràtios de 36 i 42 alumnes (en ESO i Batxillerat), quina atenció a la diversitat es pot treballar?, on està eixa mirada individualitzada a cada alumne i alumna?.
A més a més considerem que les persones que exerceixen càrrecs polítics de representació ciutadana o tasques de govern al nivell que siga, tenen el deure històric de denunciar i de desmarcar-se públicament d'aquestes polítiques establertes i beneïdes per companys del mateix o de diferent govern, sempre que consideren l'Educació Publica com un valor social irrenunciable
Com va començar tot?
Els orígens d'aquesta experiència es remunten al curs 07/08 en què dues professores de l'institut realitzem el curs “Diversitat i escola inclusiva” en el CEFIRE de Benidorm.
Acudim al curs perquè crèiem (i creiem) en l'escola inclusiva, a més una d'elles, Ana González, és la professora de pedagogia terapèutica del centre. Des del principi compartim ideològicament i vivencialment la filosofia de la inclusivitat, del projecte Roma.
D'altra banda, ens preocupa un aspecte de la nostra pràctica educativa: encara que organitzem la classe en grups heterogenis, en moltes ocasions els grups no funcionen bé. Especialment, a vegades detectem que determinats xiquets són deixats al marge del treball. Així que esperàvem trobar en aquest curs maneres concretes d'abordar aquestes dificultats en l'aula.
Quan comença el curs i anem descobrint els aspectes metodològics del Projecte Roma veiem bastants similituds amb els nostres plantejaments didàctics i amb la proposta metodològica del grup de professors en el qual emmarquem el nostre treball (Grup Illeta – RedIRES).(1)
El principal objectiu és millorar el treball cooperatiu en els grups. Ens plantegem centrar el treball en la classe de Naturals d'un grup de 1º d'ESO, on hi ha tres alumnes amb ACIS en les assignatures instrumentals. Fa ja temps que el plantejament metodològic que seguim ens permet no fer ACIS, ja que en classe és suficient amb adaptacions no significatives, ja que avaluem el procés i a l'hora de qualificar ens fixem en el treball realitzat i no pretenem que els assoliments siguen els mateixos para tots, sinó diferents per a cada persona.
Fins ara, les dues professores, de Naturals i P.T., hem coordinat el nostre treball. Al principi es valora que els xiquets amb dificultats en aquesta classe funcionen i es procura no “traure'ls” en l'hora de Naturals. Després de les primeres sessions del curs en el CEFIRE, com ens sembla molt interessant la proposta, ja que segons el projecte Roma la PT ha d'estar en classe al costat de l'altre professor “adaptant” l'entorn i l'accés al “currículum”, ens plantegem experimentar-ho, però tota la logística del curs està ja en marxa i hem d'ajustar-ho a les possibilitats que l'horari ens permet. Només aconseguim coincidir una hora de les 3 setmanals de Naturals d'aquest grup, però pensem que pot ser interessant i ens animem a provar-ho.
La valoració de l'experiència, és molt positiva, i és per açò que a partir d'aquest curs en les avaluacions i en els claustres inicials sempre s'ofereix aquesta possibilitat al professorat del centre. Aquesta experiència ens aporta una nova visió del treball en l'aula i incorpora cada any al professorat nouvingut que vol incorporar-se. Aquest curs 2011/2012 hem sigut 5 professors els que en major o menor mesura hem participat d'aquesta idea. Els professors participants som: Viqui Ferrer González, Pepa Gisbert Aguilar, Ana Mª González Benítez, María del Prado Guijarro, Sílvia Ripoll i JOse Ángel López.
Durant el present curs hem repetit el mateix esquema dels cursos anteriors, la mestra de PT entra una vegada a la setmana a les classes d'alumnes amb ACIS (en dos grups de 1r d'ESO d'Educació Plàstica i Visual, en 1r d'ESO de Valencià, en 2n d'ESO de Ciències Naturals i en 3r d'ESO de l'Optativa Educació Mediambiental).
Què volem aconseguir?
Comencem aquesta activitat perquè estàvem descontentes amb la nostra pràctica quotidiana en l'institut i aquests són alguns dels objectius que ens plantegem:
· Amb dos professors en classe volem enriquir l'aula i fer la classe més dinàmica, sobretot quan el grup és nombrós.
· Possibilitar i afavorir un creixement personal positiu de cada alumne a través de l'educació, dins de la diversitat pròpia d'un aula i independentment de les capacitats cognitives de cadascun.
· Pretenem que els/les alumnes realitzen un aprenentatge actiu i cooperatiu, sense traure de l'aula els xiquets que tenen necessitats educatives especials, que vagen construint el coneixement amb ajuda dels seus companys.
· Avaluar el procés i qualificar fixant-nos el treball realitzat, sense cercar que els assoliments siguen els mateixos per a tots, sinó diferents per a cada persona, igual que és diferent el seu punt de partida.
· Motivar a tots els alumnes per igual sense excloure'ls de la classe per les seues capacitats.
· Trencar amb “pors personals” a ser jutjats des de l'exterior en el teu treball.
· Replantejar-nos la tasca docent a través de la “mirada” d'un company en l'aula.
El treball en l'aula
Als professors implicats ens preocupa el tema de l'atenció a la diversitat perquè considerem que el nostre treball ha de ser útil per a tots els/les alumnes, no solament per als més adaptats al sistema escolar. En general, tractem que tots els alumnes, siguen les que siguen les seues capacitats, s'integren en la dinàmica de l'aula, participen i avancen.
Els alumnes amb necessitats educatives especials porten molts anys, des dels primers anys de primària, eixint de l'aula per a rebre suport de manera individual a banda dels seus companys. La majoria de les vegades estan desmotivats i se senten diferents per no poder participar en les activitats de la classe.
La mesura adoptada consisteix que una hora a la setmana de cada assignatura estem dues professores en l'aula. Per posar en pràctica esta mesura les dues estem coordinades (no tant com volguérem) i sabem el que treballarem eixe dia. Les dues professores atenem a tots els xiquets de l'aula. La classe treballa en grups i cada alumne té una responsabilitat dins del seu equip, que es reparteixen ells mateixos (3). Com ja es coneixen entre ells/es i coneixen la dinàmica del grup, tots treballen per a traure l'activitat endavant. Al principi érem nosaltres les que donàvem la tasca a l'alumne amb dificultats, però amb el temps li la donen els companys/es de grup i funciona molt bé.
Tots els/les alumnes realitzen un quadern que és com el seu llibre (alguns anys no porten llibre de text), en la classe hi ha una biblioteca d'aula amb llibres divulgatius de diferents nivells de coneixement. També han de fer un treball final de cada tema per equip que pot ser una exposició oral del grup, un mural amb imatges i textos, un còmic, un examen en grup.
Com ens organitzem?
A cada alumna/e amb ACIS i depenent de les seues possibilitats, se li demana el mateix treball que a tots si l'activitat és suficientment oberta. Com treballem en grup, repartim responsabilitats concretes com ser responsable del material i ells participen com qualsevol altre alumne. A més els demanem atenció en determinats aspectes, per exemple: copiar de la pissarra de manera ordenada el que escriu la professora; completar la llibreta en classe de reforç o a casa, copiant la d'un company i donar-li més temps per a lliurar-la; repassar per a exposar o per a un examen en la classe de reforç; exposar el treball amb el seu grup de treball; aprendre i recitar el diàleg curt d'un personatge d'una obra de teatre… Tot açò li permet incorporar-se molt millor i amb més seguretat al treball diari en aquestes matèries.
De manera periòdica el/la professor/a de l'assignatura parla dels alumnes amb dificultats amb la PT i s'estableixen els objectius que es volen aconseguir. Aquests objectius es revisen i s'ajusten al llarg del curs.
En molts casos l'ajuda que es demana a la P.T. no és només per als alumnes amb necessitats educatives especials, sinó per a uns altres alumnes que presenten un altre tipus de problemes.
Hem intentat fer una descripció molt bàsica de les tasques que realitzem quan estem dues professores en l'aula. La realitat de l'aula és complexa i ens adaptem a les situacions que van sorgint amb imaginació i diàleg. (2)
Els professors es reparteixen el treball, ja que quan és per grups, els alumnes requereixen més atenció. Aquestes són algunes de les nostres rutines:
· Al començament de la classe, mentre la professora de l'assignatura explica l'activitat que faran eixe dia, la professora de reforç revisa i anima els alumnes perquè estiguen preparats i posa el segell als que tinguen les llibretes obertes i els deures fets (si n'hi ha). Durant l'explicació, la PT recorda i anima a copiar de la pissarra les explicacions i consignes de treball i/o anotar en l'agenda.
· Quan es planteja el treball en gran grup, si és necessari, la PT intervé en el plantejament del treball i pot reforçar, aclarir o puntualitzar quan alguna cosa no queda clara, preguntant a l'altra professora.
· Quan estan en ple treball les professores passen pels grups per a resoldre dubtes, i ajuden a canalitzar el treball.
· Per a la posada en comú, utilitzem diverses estratègies, com dividir la pissarra en tantes parts com a grups i anotar les conclusions de cada grup, fotocopiar la resposta de tots els grups com a punt de partida per a la següent classe...
· Quan sorgeix un conflicte, es pot tractar en gran grup o en grups menuts. Al ser dos adults a l’aula la visió s’amplia i contrasta. Tot això ens permet abordar el conflicte de maneres molt diverses: dinàmiques de grup, mediació, debats, treballar propostes de l’alumnat, treball individual amb l’alumnat implicat… Així ser dues persones en l'aula ens permet abordar-ho de moltes maneres diferents segons la situació: una de les professores pot parlar amb els alumnes implicats i si no obté resultats pot intentar-ho l'altra professora, es pot fer eixir de l'aula als alumnes per a realitzar entrevistes individuals, parlar amb major tranquil·litat, es pot negociar, se'ls poden plantejar treballs alternatius, canvi de grup, treballar soles… Mentrestant la classe pot seguir el seu curs perquè l'altra professora els atén si és necessari.
Altres activitats realitzades en aquesta línia en l'Institut
Pensem que els centres educatius són massa rígids, i aprofitem qualsevol ocasió per a trencar aquestes barreres i realitzar activitats més obertes que connecten els alumnes amb la vida real o que permeten que la vida entre en l'institut. Aquestes activitats afavoreixen la convivència i milloren l'ambient de l'institut, i beneficien a tota la comunitat educativa.
A continuació enumerem algunes de les activitats integradores realitzades: participació en la campanya Rumb a Gaza, projecte “Obrim una finestra al món”, activitats vinculades al territori, exposicions d'alumnes de distints grups i nivells, utilitzar les produccions dels alumnes com a material de treball per a altres grups, ajuntar grups i matèries per a realitzar activitats comunes, portar junts l'hort escolar de l'institut, fer excursions conjuntes, el racó dels cuidats…
Aquest és el tercer curs que la mestra de PT entra a la classe d'Educació Plàstica y Visual de primer d'ESO, enguany ha entrat en dos aules. La idea és treballar en petits grups, parelles o individualment temes que permetran als alumnes acostar la vida real a l’institut i potenciar la creativitat al mateix temps que practiquen les tècniques de l'assignatura. Durant este curs hem tingut com a referent la temàtica del projecte Obrim una finestra al món, triant els temes més propers als alumnes: aprendre a cuidar-se a ells mateixos i cuidar el món en el que viuen; desenvolupar les capacitats de reflexió i crítica. A partir d’aquesta manera de treballar amb dues professores a l’aula, la professora de plàstica conclou que pot treballar l’adquisició de tècniques artístiques prescindint del llibre d’activitats de 1r d’ESO ja que d’aquesta manera pot tractar temes d’actualitat que ajuden a l’alumnat a desenvolupar el seu esperit compromés amb l’entorn natural i social.
Així mateix, s’ha treballat el “Racó dels cuidats” amb l’aula de 1r B en l’assignatura de Valencià. Al principi de curs per a explicar que treballaríem en grup vam llegir el conte ”Assemblea en la fusteria” i després de parlar en assemblea van traure unes conclusions, que treballant en grup ens cuidem i traiem més profit de la tasca. Per a reflectir les conclusions els alumnes van dibuixar i escriure-les en forma de monedes i bitllets, que van exposar en un mural amb el títol “racó dels cuidats”. Amb aquesta forma de treballar participativa els alumnes aprenen per un costat, altres aspectes de la llengua com poden ser refranys, vocabulari, frases fetes, entendre acudits i per l’altre, aprenen a guardar el torn de paraula, a escoltar-se uns a altres i a més a més aquest ambient de treball els anima més a participar i perden la por a no fer-ho bé perquè consideren que allò important no és el resultat sinó el fet de fer-ho. Gràcies a treballar de forma cooperativa a l’aula els alumnes s’han comunicat en valencià oralment tant en lectures en veu alta com en reflexions sobre la faena proposada, fet que moltes vegades queda en un segon plànol en l’aprenentatge convencional. A més hem trobat que els alumnes desperten la seua capacitat crítica davant allò que consideren que els agrada i davant allò que troben injust. D’altra banda aprenen a reflexionar sobre la vida real i desperten la creativitat.
A més, des de l’assignatura de Geografia i Història i la de Música de 4t, així com l’optativa de medi ambient de 3r ESO, s’han dut a terme algunes activitats sobre "interculturalitat" i "la diversitat a altea". Es va realitzar un taller amb l’ONG ACSUD las Segovias amb alumnes de 4t en el que es van realitzar dinàmiques de grup participatives i molt motivadores coordinades per una dona indígena boliviana. Aquesta activitat va proporcionar una mirada igualitària i recíproca a l'hora d'apropar-nos a altres cultures o realitats i va donar una oportunitat a l’expressió de la creativitat dels i de les alumnes en el "resum final": teatre, cançons, cartells, etc. Amb "la diversitat a Altea" preteníem apropar a l'alumnat de forma vivencial a la realitat que anomenem la "Immigració". Cada alumne-a realitzava una entrevista i una fotografia que posteriorment exposava a la resta del grup i que significava alhora la construcció d'un mural sobre la diversitat a Altea. Un municipi que vam descobrir té aproximadament 24000 habitants, dels quals 10000 són d'origen estranger i de 88 nacionalitats... Un còctel meravellós que passa tots els dies davant nostre.
Dins d’eixe treball sobre diversitat, s’ha treballat també la diversitat de persones i de capacitats, participant en el concurs de l’ONCE “Fes el teu barri accessible”, on hem fet moltes activitats, entre elles jocs de simulació sobre com ens sentim dins del rol de persones amb capacitats diferents de les nostres i hem valorat com hauria d’ésser la societat per acollir a tots i totes. A més els alumnes de 4t han col·laborat amb l'activitat d'Interculturalitat en Altea, cercant música i cantants representatius dels països corresponents. Han buscant informació dels països, han escoltat música tant ètnica com moderna i entre tots i totes han triat les cançons que més els han agradat per a compartir-les a través del blog
En Ciències de la Natura de 2n ESO, les professores i els alumnes, dins del projecte Obrim una finestra al mon, vam reflexionar i també somniar amb L'ESCOLA QUE VOLEM: Com volem que siga l'Institut?, A que venim? Que volem aprendre?, Com volem aprendre?, Com volem sentir-nos i relacionar-nos? (3)
Menció especial mereix l’intercanvi amb el proxecto ANOCA, fruit del qual vam rebre la visita d’alumnat i professors del centre penitenciari de Teixeiro, sent una experiència vital commovedora per a tots/es, que ha deixat una profunda petjada tant en professorat com alumnat. Els alumnes del Centre penitenciari van donar una xarrada sobre la seua trajectòria als alumnes de 3r i 4t d’ESO i van incorporar-se a la vida del nostre centre durant dos dies, acudint junt als alumnes de 4t a la Trobada Obrim una finestra al món.
A més de la Trobada, que permet l’intercanvi i el coneixement directe d’altres centres educatius, durant tot el curs s’han fet diferents activitats del projecte Obrim una finestra al món, que queden arreplegades al blog (etiqueta Altea) (4)
Dificultats que hem trobat
En general, la dificultat principal perquè la PT entre en les aules sol ser de distribució i organització de les hores de classe, la falta de tradició en aquest sentit i l'individualisme del professorat. Però en realitat, si no és possible tenir aquest suport, resulta bastant difícil atendre a l'alumnat amb necessitats educatives especials perquè es dóna la circumstància que els grups solen ser de 30 alumnes i hi ha que necessiten una major atenció.
Les dificultats trobades al llarg d'aquesta experiència es poden resumir així:
· Una dificultat important que trobem en els instituts de secundària està en la coordinació entre les professores que entren en l'aula ja que la seua organització poc flexible fa que no disposem d'hores comunes per a reunir-nos i coordinar-nos com seria desitjable.
· Durant aquest curs, per a fer una planificació i reflexió de la nostra pràctica els professors implicats ens reunim una hora a la setmana i és insuficient, per la qual cosa a voltes entrem en la classe sense conèixer amb exactitud les activitats que es van a realitzar. Per aquest motiu és difícil possibilitar una major participació de la mestra de pedagogia terapèutica.
· Trobar i programar activitats estimulants, atractives i prou obertes com per a permetre el treball en un aula tan diversa i que no “marginen” per nivell als alumnes amb dificultat d'aprenentatge.
· Continuar amb la dinàmica de grup inclusiva quan les classes són d'un sol professor i no existeix l'ajuda d'altre. No convertir aquesta pràctica en una illa únicament quan entra la companya en l'aula i mostrar una continuïtat en el procés.
· Per últim, l'espai i el temps en l'educació secundària estan establits. Les aules són espais tancats i poc motivadors per als alumnes. Les sessions són d'una hora, poc temps per a desenvolupar la metodologia per grups de treball.
Conclusions
Volem destacar que la preocupació de molts centres per complir tots els tràmits necessaris (informes, ACIS,…) és merament formal i es considera que es fa una intervenció adequada si tots “els papers” estan correctament emplenats, sense donar importància al que realment està passant en l'aula.
Aquesta “burocratització” del procés educatiu produeix una dissociació entre informes, programacions, memòries, ACIS… i la pràctica educativa real. És per açò que es fa necessari treballar de manera diferent i, a més, compartir aquesta experiència amb col·legues i professorat en general, per a anar construint entre tots una nova manera d'abordar aquesta complexa problemàtica.
A més, constatem que l'alumnat que ix de l'aula i va a l'aula de reforç progressa poc i sol ser considerat pels seus companys com algú inferior. Aquesta circumstància no ajuda a millorar la seua autoestima que normalment està molt danyada.
Generalment els alumnes amb ACIS no volen fer activitats diferents als dels seus companys de classe perquè se senten rebutjats i per tant frustrats. Així és que accepten de grat realitzar les mateixes tasques que els seus companys en els grups de treball, participar cadascun al seu ritme, amb el que ells puguen fer i sempre demanant-los avançar.
Quan estem dos professors en l'aula podem ajudar al funcionament dels grups de treball. Dedicar-li més temps a cada grup podem veure quines són les característiques i dificultats de cada alumne i com canalitzar l'avanç dels seus aprenentatges.
Els alumnes amb necessitats educatives especials participen activament en les classes, adquireixen confiança en si mateixos i segueixen la mateixa dinàmica, encara que ja no siguem dos professors en l'aula. També són més participatius i resolts en les classes d'altres assignatures, en les quals fan activitats a part dels seus companys. A més augmenten la relació “tancada” que solien tenir amb la P.T, professora a la qual abans anaven sempre per a solucionar els seus problemes, ara els altres professors també són un punt de suport i es trenca eixe “gueto” en el qual es refugien per a protegir-se. Alhora, la PT deixa de ser vista com la mestra dels “alumnes amb dificultats” per a passar a ser la mestra de tots i totes, perquè entra a classe amb tots els alumnes i participa de les activitats.
Els alumnes amb necessitats educatives especials dels grups en els quals entra la PT mostren més disposició en les classes de reforç. A més se senten part de la classe, sense frustració, la qual cosa ajuda a la seua inclusió en el grup classe i també en els jocs en el pati.
Al mateix temps que els alumnes amb necessitats educatives especials es beneficien amb aquesta metodologia, els seus companys també conviuen i aprenen de les diferències, realitzant un treball cooperatiu i solidari.
D'altra banda, aquesta experiència és molt enriquidora a nivell personal i professional per a tots els professors que participem, i sobretot per a la professora de pedagogia terapèutica, que en entrar en set classes diferents, coneix tantes perspectives de pràctica docent.
Per tot açò valorem molt positivament experiències com la relatada, i pensem que és imprescindible facilitar la presència de dos professors en les aules on existeixen alumnes amb dificultats, i d'aquesta forma possibilitar la inclusió educativa. A més aquest fet es converteix en un motor de canvi, ja que ens porta necessàriament a un canvi metodològic, ja que treballant amb el model transmissiu no té sentit la presència d'un altre professor/a en l'aula.
Referències:
(1) "Una escuela para todos desde la perspectiva de IRES". Acta-memoria del X encuentro de la Red IRES en Huerto Alegre, Granada. Mayo 2009.
(2) Ballenilla, F. y otros. (Grup la Illeta). Rutinas alternativas coherentes con un modelo didáctico investigativo. Actas II Simposio: La docencia de Las C. experimentales en la E. secundaria Madrid Colegio Oficial de Biólogos.
 20.29.06.preview.png)
